Arribem una vegada més al 12 d’octubre i, com cada any, des de les institucions de l’estat se’ns tracta d’imposar la celebració del “Día de la Raza”.
El 12 d’octubre, l’estat espanyol evidencia la seua essència: el racisme, l’opressió nacional, una monarquia hereva i continuadora de la història criminal borbònica. La Hispanitat representa la negació de tot principi democràtic, tant pel seu contingut històric, les glòries imperials del genocidi americà i africà; com pel seu significat actual: l’exaltació d’una unitat estatal en forma de jou per als pobles i de pau social en aquesta comunió, en què per sobre de les diverses cares de l’opressió (gènere, classe, raça…) tots som espanyols. Com cada any es glorifica una pàtria construïda a base de conquestes, guerres i repressió.
La Hispanitat simbolitza doncs la impossibilitat de satisfer les necessitats col·lectives i personals (si no són les de l’oligarquia capitalista espanyola) en l’actual marc polític i econòmic: l’estat capitalista espanyol. Avui aquest marc es troba en una crisi sense precedents. Tant el projecte de la nació espanyola com el sistema econòmic capitalista fan aigües i se’ns mostren com a instruments de dominació cada vegada més inútils, incapaços de silenciar les nostres veus i doblegar les nostres voluntats. La celebració eufòrica de la seua opressió ens assenyala els vertaders límits dels projecte capitalista espanyol. El 12 d’octubre hem de tenir més clar que mai que només trencant aquests límits, els murs de la seua fortalesa d’injustícia, podrem construir un futur de llibertat i democràcia reals.
Per això, com cada any, el jovent rebel dels Països Catalans eixim al carrer. Eixim al carrer per combatre la xacra feixista que es passeja pels nostre barris i viles amb impunitat i davant la permissivitat de les forces pseudodemocràtiques. Però també ho fem per combatre el feixisme institucional, el postfranquisme que, per un dia, es trau la pell de xai (socialdemòcrata o centrista) i celebra entre desfilades militars i discursos de germanor el triomf de la seua Espanya: “Una, Grande Y Libre”. L’Espanya de Franco, de Felip V i dels genocides Cortés i Pizarro. L’Espanya de Joan Carles I, de Zapatero i de Rajoy. L’Espanya dels feixistes, neonazis i xenòfobs que cada 12 d’octubre recorren els nostres carrers amb el vistiplau de la classe política.
El 12 d’octubre no tenim res a celebrar més que el nostre compromís de seguir combatent-los, ara i sempre.
Ni un pas enrere contra el feixisme!
Canya a Espanya i al capital!
0 comentaris:
Publica un comentari