El dia 6 de desembre se celebra, a tot l'Estat espanyol, la proclamació de la Constitució espanyola, fruit de les renúncies de l'esquerra pactista, que van liquidar qualsevol perspectiva de trencament democràtic després de la mort del dictador Franco: com ell mateix va dir,tot quedava “atado y bien atado”. Ben lligat amb la imposició d'un monarca triat per Franco i confirmat per les Corts feixistes, la imposició d'un marc estatal aliè als pobles que, encara avui dia, es troben sotmesos i oprimits, amb la imposició d'uns símbols i una llengua que havien d'uniformitzar totes les persones nascudes en aquest Estat com a ciutadans espanyols.
Una uniformitat que, en nom de l'interés col·lectiu, havia de legitimar la funció última dels Estats capitalistes: ser el principal suport per al funcionament del sistema capitalista, un sistema econòmic basat en l'explotació de la majoria per al benefici d'uns pocs. Una uniformitat lligada a la indissoluble unitat d'Espanya i a les noves cadenes de l'autonomisme, que dilueix la voluntat d'alliberament dels pobles en simple gestió de la desfeta i que esquartera els territoris; que lluny de ser un avanç en l'alliberament ha suposat un fre als processos en marxa.
La Constitució espanyola, doncs, lluny de ser el pacte col·lectiu per a la protecció dels interessos comuns que se'ns ven, es mostra clarament com l'instrument de les classes dominants per mantenir l'statu quo, com l'eina més eficaç per reprimir qualsevol intent d'alliberament popular, de bracet del Codi Penal i les institucions de l'Estat: l'Audiència Nacional, les Corts espanyoles, els diferents cossos de policia, etc. Sota l'aparença democràtica de què s'han recobert, trobem tota una xarxa d'institucions creades amb l'única finalitat de mantenir l'actualitat estat de coses, per impedir qualsevol avanç i per reprimir les persones que, amb coherència i fermesa, lluitem dia a dia per combatre les injustícies i construir un futur de llibertat.
En els darrers temps, l'independentisme català ha patit cruentament les conseqüències d'atacar l'Estat, les seues institucions i els seus símbols. Ells són conscients de la importància que, en l'imaginari col·lectiu, tenen la bandera, l'himne, la Monarquia, la selección, etc. i s'han dotat de les institucions i les mesures per combatre qualsevol iniciativa que pugui esdavenir una amenaça contra això. Hem patit l'empresonament del Franki de Terrassa per una bandera, vam patir el procés contra els antimonàrquics per unes fotos, i encara n'haurem de viure molts més: el judici, el dia 15 de desembre, contra dos independentistes per haver despenjat una bandera espanyola i haver-la canviat per una estelada al Castell de Montjuïc el 25 d'abril de 2007, en el marc de les accions de la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència, o la detenció de dos independentistes de Manresa per causar danys al Toro d'Osborne del Bruc. Però la batalla simbòlica no és l'única que haurem de lliurar contra l'Estat i el capital, i també patirem les conseqüències d'aquestes lluites: recordem els companys citats a declarar per danys a obres de la MAT, ofensiva dels Estats espanyol i francès totalment aliena als interessos dels treballadors dels Països Catalans, o el Jona, jove de l'Eixample que s'enfronta a una petició de més de 8 anys de presó per haver participat d'una manifestació contra l'especulació urbanística, el Pere i el Yann, represaliats per la lluita del moviment estudiantil a Catalunya nord, o els estudiants amenaçats d'expulsió a la UAB.
La Constitució i els Estats són el principal suport a la injustícia i la desigualtat, és per això que qualsevol lluita als Països Catalans ha d'esdevenir una nova espurna al foc que ha d'acabar cremant els Estats capitalistes i l'actual estat de coses. I on hi haurà lluita, hi haurà repressió, però que no s'enganyen: la seua repressió només servirà per reafirmar-nos en el combat contra l'opressió, per reafirmar-nos en la convicció que la lluita, ara com sempre, és l'únic camí.
Contra la Constitució espanyola, seguem cadenes!
Canya a Espanya, a França i al capital!
El combat maulet continua!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Països Catalans, 6 de desembre de 2008
0 comentaris:
Publica un comentari