Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment
feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres
dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona
treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en
una mobilització massiva davant l'espectacular ofensiva patriarcal que
viurem aquest any.
Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la
precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida,
pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans
d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials
franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la
victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el
pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des
de la transició.
Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs
espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal, així
com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de la
crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre gèneres.
Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de cura, són
la part majoritària del milió i mig de treballadores catalanes afectades
per la retallada (revestida de congelació) del salari mínim
interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma laboral
-impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes parcials i
abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada per la
reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la sanitat
aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País Valencià també
formen part d'aquesta ofensiva neoliberal contra els nostres drets.
L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació són àmbits molt
feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem majoritàriament els
llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més afectats pels ERO i
les reduccions de plantilla. A aquesta situació s'hi afegeix -per
suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de cura, la doble
jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques socials dirigides
a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís de paternitat de 4
setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat compartida de la
criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la llei de dependència i
es retallen o eliminen les institucions de suport legal i jurídic a les
qui pateixen la violència de gènere més visible, malgrat que la xifra
de dones mortes als Països Catalans des de l'inici del 2012 és
esfereïdora.
Però, sens dubte, la mesura més greu, un autèntic atemptat contra la
llibertat i el dret a decidir de les dones, és la nova legislació sobre
l'avortament que prepara el ministre espanyol de “justícia”. Gallardon,
cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír
i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més
restrictiva que la llei de supòsits de 1985, que permetia avortar
únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del
fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. Si la pretensió de
Gallardón es materialitza, ja no podrem acollir-nos a la darrera
clàusula, que emparava el 97% dels avortaments que es practicaven, per
tant es pot considerar que la nova legislació serà una prohibició
maldestrament encoberta del dret al propi cos. La principal victòria del
moviment feminista als anys 70 queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa
més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques
socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i
polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen.
L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de
les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals
dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir
la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre
poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els
efectes de les retallades dels Drets Socials.
Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!
Esquerra Independentista
MANIFESTACIÓ 8 de març 19 h. Plaça Universitat de Barcelona
0 comentaris:
Publica un comentari